Nos vamos a Madrid!

Divendres és el dia de la partida, del viatge l'Abel, del Bernat, del Ricky i del Jordi, i de l'escapada sorpresa. I dic sorpresa perque per l'Abel era una sorpresa. Ell es pensava, i així el ben enganyar durant un temps, que anavem al poble d'un servidor, Artesa de Segre (Lleida) a pasar el cap de setmana, però en realitat anavem a Madrid, a celebrar el seu aniversari.


La cosa comença pasades les15h quan tots em plegat de les nostres respectives feines i iniciem l’escapada cap a l'autopista direcció Lleida - Saragossa. Fins a Lleida tot normal... però llavors és quan l'Abel salta i diu: “estem fent una ruta diferent per anar al teu poble?” Al que un servidor improvisa i li respon dient que és la nova variant que s’ha fet i tardarem menys... L'Abel contesta: “però si ja portem casi dues hores!!!” (en veritat el trajecte és 1 hora i mitja…)

Mentrestant el Bernat que conduia i el Ricky que anava davant, no diuen res i s'aguanten el riure. Decideixo seguint improvitzant, no li podem dir quina es la sorpresa fins que no sigui evident. "Abel, està be, no t'ho voliem dir, però anem a fer uns kartings a un circuit nou que hi ha"... li vaig dir.. I l'Abel amb cara estufectacte no sap que dir, fins que reacciona i diu: "Que cabrons". Li va sortir de l'ànima.
Vaig pensar que ja estava el tema arreglat, però no, perque ens vem trobar amb una senyalització que posava: Saragossa, i encara que vaig intentar distreure a l'Abel perque mirés a qualsevol lloc menys la carretera, el punyetero no em va fer cas. Aixi que davant l'evidencia, torno a improvitzar i li dic que el circuit de karting està a Saragossa, pero que ens donarà temps a sopar a Lleida, a la meva casa.

El duo del davant s'en feia creus de com s'anava inflant les mentides per tal de que l'Abel no sapigués la sorpresa.
Finalment va arribar la senyalització direcció a Madrid, i llavors l'Abel ja va saltar: "M'esteu enganyant! Anem a Madrid?" Vem començar a riure tots i va tornar a dir: "Que cabrons!!!" (per tres vegades...). Al moment li dic: "truca als teus pares que no vas a Lleida... que hi hagut un ligero cambio de planes..."

Allò va ser el millor moment. Veure la cara de l'Abel, i que no s'ho creia. Ja no es creia res, pero 6 hores després de la partida era ben real, perque estavem a Madrid, la capital!.

Arribat a la zona del centre de Madrid, vem aparcar el cotxe a un parking per deixar-ho allà tot el cap de setmana i vem trobar-nos amb qui ens llogava l'apartahotel.


Després de deixar les maletes, ens dirigim a rondar el barri per anar a sopar. Ja eren quasi les 23h i teniem molta gana.




Així que vem anar per la zona buscant algún bar per sopar, i vem entrar a un on la estética del local era típica madrilenya, i no ens vem equivocar.

Mentres esperavem taula, ens vem beure una jerra de sangria. Era molt bona, molt dolça. I esclar... això és el pitjor que pots fer si no has menjat quelcom abans...



Quan vem seure a la taula, jo estava k.o. Vem mirar la carta i vem triar rapidament. Per suposat van caure unes braves i sobretot "unos calamares". Van venir més sangries i jo no sabia on posar-me. M'havia pujat molt i ho estava passant francament malament. Per sort no era l'unic, i els companys es van solidaritzar amb mi.


Després del sopar, vem donar una altra volta per veure l'entorn on estavem, i ves per on, vem anar a parar a un bar que es deia "Ricky", amb la "benemerita" vigilant-nos...


Al situar-nos una mica en el mapa, ens vem adonar que el nostre apartahotel estava al centre centre de tota la juerga. I quin xibarri hi havia a la 1 del matí. "Crec que no podrem dormir pel soroll" vaig dir, i no em vaig equivocar. Des de l'apartahotel, que era un 1r pis, es veia tota la gent a la plaça fent botellón (i això que està prohibit).

El Ricky i jo vem dormir junts, ja som parella de fet en cada viatge que fem. La raó bàsicament es perque un servidor te l'esquena fotuda i l'altre les cervicals... total que necesite, quelcom cómode. Si, som uns iaios... L'abel i en Bernat, van dormir en uns sofà-llit.

Churros con chocolate

Ja som dissabte, i la primera declaració del dia va ser del Ricky: No veig res!!!! Efectivament no cal dir res més. Una vegada li vaig treure aquells calçotets del cap (que no tenen res a veure amb mi per cert), ems vem vestir i cap a esmorçar.






Aquest és l'aspecte del nostre apartahotel des de fora.










I com estavem a Madrid... haviem d'esmorçar "porras" o "churros con chocolate". I el lloc triat va ser "El maestro churrero" situat en una plaça molt aprop d'on estava l'apartahotel.







S'ha de dir que van tardar molt molt molt a atendrés. Fins i tot vaig estar a punt de marxar... però no calia posar-se nervios. Finalment ens van servir i vem demanar de tot i més!


Després vem agafar el metro, que per cert, ve per la dreta, al contrari que a Barcelona.


Una segurata ens va dir q no podiem fer fotos i el Berni va aplicar el "estilo Berni", com no podia ser d'una altra manera.





Vem començar a caminar per la Castellana. Deu niu dó lo llarga que és però ara no sabría dir si es més llarga que la Diagonal de Barcelona.
















Caminant caminant ens vem topar amb l'estadi. uiiiii mal rollo! Con ustedes, el Bernabeu.





















Allà estava el camp de l'equip rival. i jo tenia una missió que cumplir, pixar-me a les seves parets. I no vaig ser l'únic, els meus companys em van acompanyar. S'ha de dir, obviament, que tot va ser un simulacre. No som tan incivics ni maleducats com per fer-ho.


Vem entrar fins i tot a dins del Bernabeu, pero com nuestro acento catalán, no semblavem gaire simpatics, tot s'ha de dir.


I aquesta és l'estació de metro que està just devant del Bernabeu, i per ser originals porta el mateix nom que el camp. Facil no?



Després vem seguir el nostre recorregut i vem trobar-nos de cop devant de la seu del PP, on hi havia una manifestació de no recordo que.



Molt a prop estava Los juzgados de Madrid, allà on el Garzón envía a tota la penya que fa coses dolentes.




Continuant vem arribar fins la Plaza Colón, on onejava aquella bandera tan tan tan gran de la patria. No hi ha més a comentar.




La Cibeles, on celebra els éxits del Madrid Club de Futbol, va ser el próxim nostre objectiu.


Per fi vem arribar al Caixa Forum. No es que fos cap prioritat per veure-ho, però ho acavaven d'ignaugurar una setmana abans i com és un producte català... feia gràcia.

L'edifici exterior m'encanta. Es un edifici que han deixat la façana antiga i l'han reformat per dins.




La façana, de color marró clar, contrasta amb el verd de l'edifici del costat. El verd es generat per les plantes, que aquestes estan "enganxades" en plafons que després han posat a la façana. M'explico?

























Ja és el migdia, i tenim molta molta gana, i al igual que al matí teniem molt clar que esmorçariem xurros... també tenim molt clar que dinarem un "bocata calamares" (sense el "de"). I anem a un bar que es diu "El brillante".


En aquell bar funcionen a crits. Demanes una cosa i al moment el cambrer fot un crit al cambrer que està situat a l'altra barra i que els separa uns 5 metres. UNA DE CALAMARES!!! i pam, em poc temps ho tens a les teves mans i pots començar a degustar l'entrepar.

S'ha de dir, que estava molt bo, i vem repetir.






Un servidor ja en tenia prou de menjar, però la resta encara volien menjar més, així que van anar a "La tía Cebolla" que ens queia davant l'hotel.








I com a bon paparazzi, els vaig fotografiar mentres planejaven el que fariem per la nit...





Després vem fer una petita vecaina per recuperar forces i a la tarda vem tornar a passejar per continuar veient Madrid.




Una vegada que hem recuperat forces toca omplir la tarda i ens anem a veure varies coses. Comemcen per la puerta del Sol. Obligatori veure si algun cop has vist "El fin de año en Televisión Española con Ramón Garcia y Ana Obregon".


Vem seguir caminant i vem arribar al barrio de Chueca, el barri gay de Madrid. I esclar, erem 4 nois i vem plantats... amb lo cual cada cop que ens creuavem amb un altre noi hi havien mirades de complicitats... jajaja

Sabiem que aquell finde que estavem a Madrid, hi havia una exposició dels decorats televisius de la cadena FOX. I com que aquí som una mica seguidors de series tipus: Dexter, House, Lost, Perdidos... s'havia d'anar.
Quan vem arribar hi havia una cua força llarga, i el pitjor es que avançava molt lentament. El fred cada cop era més intens i el Ricky va tocar retirada perque com ell no es fan de series (només de les espanyoles) doncs va preferir fer un plan alternatiu.



Per fi vem aconseguir entrar després de casi dues hores d'espera, i el primer que hi havia al entrar era un troç del avió Oceanic 815! Exacte, l'avió que s'estrella a "Lost". Ai que freak!


Una vegada dins la casa que hi havien els decorats, en trobem el tipic plafó amb publicitat al radera. Ens sentiem estrelles i ens vem deixar fotografiar! Curiós per això que ningú ens va demanar cap autograf o telefon...
Aquí el rei era el Berni que tenia un posat de: Si, lo se, gano más dinero que tu en un episodio que tu en 3 años. Tu estás allí y yo en el otro lado. ¿Como te llamas nena?



Aquí podem veure els decorats de les series: "Californication" i "Dexter"






Pels fans de la serie "Dexter", una simulació del recorregut de la sang en un dels casos.





Per últim no cal ser molt observador que es tracta del despatx del dr. House. El bastó, la pilota, la tele retro...





Després de la visita, vem tornar a l'hotel. Teniem les cames fet figa. Però la nit acavava de començar.

Vem anar a sopar a un bar que no tinc el nom (el buscaré) i que estaven fent el partit del Barça (crec que era contra el Villareal). La cosa es quan el Barça marcava un servidor s'aixecava per celebrar-ho (m'agrada provocar ho se) i el meu amic Berni: "jo no et conec".

Allà vem sopar unos huevos revueltos. Ens va agrdar tant que vem tornar a repetir plat. A més a més van caure tapetes, com pernil salat i que l'Abel només mirava ja que era vegetarià. Però allò li va marcar i a la semana seguent va decidir tornar a ser carnivorn després de 5 anys en el món vegetal.

Després del sopar, vem anar a pendre una copa amb una amiga molt simpática del Ricky, i ella ens va recomanar una discoteca, que tenía dos plantes i moltes saletes petites i situada a tres carrers d'on teniem l'apartahotel. Després... hasta aquí puedo leer.

De vuelta a casa

Som diumenge i és el nostre últim dia a Madrid. Ens llevem a les 11 del matí, alguns amb millor humor que d’altres i potser el primer análisis rapid, és que el viatge ha valgut la pena.

Hem de deixar l’apartahotem al migdia, aix que relativamente tenim temps. Em fem undes dutxes (per separat) per treure’ns els fum de sobre i ordenem una mica el nostre campament base.

Sortim al carrer em busca d’un café amb llet però a tot arreu està a reventar o be els cambrers no es que siguin gaire eficients en quan a velocitat d’atenció al client. Per cert, el bar es deia “Espanta” i moltes ganes de treballar no tenen.

Anem a buscar el cotxe al parking, que ha estat dos dies sense moure’ns, i després de pagar no se si 70 euros, començem el viatge de tornada. Son les 13h aproximadament.

Al sortir de la capital, pasem per l’estació d’Atocha, la Cibeles, la Puerta de Alcalà, Torre España o el Pirulí de Tve…. Ja estem a la A2 direcció Saragossa.

El pirulí vist des de l'autopista.











Durant el trajecte trobem molts "Toro Osborne". No els he comptat però podeu trobar més info a la secció "Toro Osborne".





Quan portem una estona conduint, algú te "pipi", així que parem per a que el nen no plori.






Ja tenim massa gana i parem a dinar. No recordo el lloc ni el poble però si recordo que l'Abel està apunt de menjar-se un pal de metall.

El Jordi fa una simulació a camara lenta del que hagués estat un terrible accident.










Un s'aborria perque no el deixavem conduir, i llavors només quedava l'opció de fer fotos.







Finalment el Berni en cedeix el seu lloc i condueixo uns 260 km fins arribar a Barcelona.






El Ricky estava cansat després de l'esforç del dia anterior, i aquest dorm "a totes hores".






Gracies al GPS vem arribar a casa! Jaja. De fet ens guiava sobre posibles radar. De qualsevol forma, tant el Berni com el Jordi no vem sobrepasar en cap moment els limits de velocitat.


Aquí el retol d'on originariament haviem d'anar, a Artesa de Segre (Lleida).






Una foto que mostra que el viatge va anar be i vem disfrutar.







Al arribar a Barcelona vem trobar una mica de retencions. Normal si son les 21h i és un diumenge. Estem cansats però satisfets del viatge.
Ara ens preguntem quan tornem a Madrid. Quan?